.jpg "Roda de la fortuna (Carmina Burana)")
Carmina Burana és sens dubte l'obra més coneguda del compositor alemany Carl Orff i probablement una de les més interpretades durant el segle XX. Basada en els textos dels cants goliards dels segles XII i XIII (carmina burana) conservats en un únic còdex trobat el 1803 a l'abadia de Bura Sancti Benedicti a Baviera (d'aquí ve el nom carmina burana), Orff va extreuren 24 cançons i les va ordenar seguint un fil conductor lligat a la fortuna, que és com una roda que gira per tornar al mateix lloc. La roda de la fortuna, o Rota Fortunae, és un concepte de filosofia antiga i medieval, per referi-se a la natura de capritxosa del destí.
L'obra consta d'una introducció, tres parts i un final:
|
Acabant amb el mateix fragment amb el que comença, es tanca el cercle al que fa referència la Roda de la Fortuna.
Inicialment l'obra va ser concebuda amb intervencions escèniques que acompanyaven la música però la majoria de les vegades s'interpreta en versió de concert. Carmina Burana demana uns efectius orquestrals força abundants, la participació d'un gran cor de veus mixtes, un cor de nens i tres solistes amb intervencions que representen un repte per la seva dificultat.
L'Orquestra Universitat de Barcelona ha triat aquesta colossal obra per al primer dels seus concerts d'aquest curs que representa l'inici del seu desè aniversari.
El primer assaig del proper curs 2012-2013 serà el dimecres 12 de setembre, com de costum, a les 20:00 al Paranimf de l'Edifici Històric de la UB.
La novena simfonia d'Antonín Dvorák, també coneguda com a simfonia del Nou Món va ser composta l'any 1893 durant l'estada del compositor als Estats Units. És la més famosa de les seves simfonies i ha obtingut un lloc preeminent entre les més populars del repertori.
De 1892 a 1895 Dvorák fou convidat a dirigir el Conservatori Nacional de Música de Nova York. Entre el 10 de gener i el 24 de maig de 1893 va compondre l'obra que s'estrenŕ el 15 de desembre de 1893 al Carnegie Hall de Nova York, amb l'Orquestra Filharmňnica de Nova York sota la direcció d'Anton Seidl.
Dvorák es va sentir atret de seguida per la música dels natius americans i els negro espirituals perň, malgrat que s'ha escrit molt sobre l'ús de melodies populars com a material per la gčnesi de l'obra, el mateix Dvorák indicava que les melodies eren prňpies i que havia emprat els elements característics i les peculiaritats de la música índia (sobretot el pentatonisme). En el fons, la simfonia presenta tots els trets essencials de la música de Dvorák.
Per al segon concert dins el XXV Cicle de Música a la UB, l'Orquestra Universitat de Barcelona presenta aquesta sensacional obra de Dvorák acompanyada de la delicada Pavane Op.50 de Gabriel Fauré. Una peça, aquesta darrera, que inclou la participació "ad libitum" d'un cor perň que l'OUB interpretarŕ en versió instrumental.
L'any 1840 Felix Mendelssohn (1809-1847) va estrenar dues obres per celebrar el 400 aniversari de la invenció de la impremta: La poc coneguda Festgesang "Gutenberg Cantata", per a cor d'homes i doble conjunt de metall i percussió, i la seva segona simfonia anomenada «Lobgesang» (Cant de lloança). Aquesta última fou escrita entre 1838 i 1840 i, tot haver estat composada després de les seves quarta i cinquena simfonies, està catalogada com a segona degut a les posteriors revisions que van rebre les altres simfonies a l'hora d'editar-les.
Les paraules del propi compositor per descriure-la eren: «Una Simfonia-Cantata sobre textos de la Sagrada Bíblia, per a solistes, cor i orquestra». L'obra s'estrenà el 24 de juny de 1840 a l'església de Sant Tomàs a Leipzig, la mateixa on J.S. Bach va estrenar la seva Passió segons Sant Mateu el 1727. L'estrena va ser dirigida pel mateix Mendelssohn que comptà amb una enorme formació de 500 intèrprets, entre cantants i músics, i va obtenir un èxit rotund.
L'estructura que segueix és similar a la de la Novena Simfonia de Beethoven, estrenada uns anys abans (1824), amb una part simfònica seguida d'una de coral. Beethoven atorga a la seva obra un caràcter clarament simfònic, tot i el famós coral final sobre el text Schiller. Per altra banda, Mendelssohn impregna la seva simfonia d'un sentit religiós profund, que s'acosta força al de l'oratori i en el que hi ha una important influència del coral luterà.
La part orquestral inicial, que representa una mica més d'un terç de l'obra, dóna pas a nou moviments vocals en els que alternen les intervencions del cor amb les dels solistes. Els textos d'aquests moviments corresponen la majoria a extractes de diversos psalms representatius de la litúrgia evangèlica alemanya en la que els textos bíblics són una part fonamental i que la invenció de la impremta va ajudar a difondre (la coneguda Bíblia de Gutenberg).
La «Lobgesang», obra escollida per l'OUB per al concert de Nadal 2011, és una obra majestuosa i magna, per la seva durada -molt superior a les altres simfonies de l'autor- pel tema que tracta i per la pròpia música, que contribueix al desenvolupament de l'orquestra i que s'emmarca dins la gran tradició germànica que va des de Bach, Händel, Mozart, Beethoven i Schubert i que després continua amb Schumann, Brahms, Wagner, Bruckner i Mahler.
L'inici de curs es farà el proper dimecres dia 14 de setembre.
Ens trobarem, com de costum, al Paranimf a les 20:00.